La darrera sessió de Canta’m un conte va ser dilluns 12 de novembre, a les 17h, i aquests són els contes i les cançons que vam compartir amb les famílies.
Ritual d’entrada
Titella pallasso que dóna la benvinguda.
Cançó: Olelé moliba makasi
La trobareu a:
Canciones infantiles y nanas del baobab / recopilació de Chantal Grosléziat ; il. Élodie Nouhen. Madrid: Kókinos, 2005.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1407170~S171*cat
Contes i cançons
Caldo de pollastre calent : llibre dels mesos / Maurice Sendak. Pontevedra: Kalandraka, 2017.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1876526~S171*cat
Llegim el poema del mes, en aquest cas, novembre. És un poema molt breu que juga amb la musicalitat de les paraules i que permet anar apropant els mesos de l’any als menuts a través de l’humor.
Tohom amunt! / Émile Jadoul. Barcelona: Baula, 2016.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1841246~S171*cat
L’ocellet va despertant tots els seus amics: la zebra s’ha de treure el pijama, l’hipopòtam ha d’anar a la dutxa, el mico vol dormir una mica més…
El llibre va repassant tot el que fem quan ens llevem i com ens costa posar-nos en marxa. A través de les solapes, anem jugant amb la realitat/imaginació (ex. pell de la zebra/dibuix del pijama) i, a través de la sorpresa, tan important a partir dels 6 mesos, anem desgranant la història.
Cançó: Bon dia! / Dàmaris Gelabert
Los colores hablan / Imapla. México: Océano-Travesía, 2013.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1760723~S171*cat
Quan l’explico a Canta’m un conte només faig servir els llibrets dels colors verd, blau, blanc, vermell i groc. Mentre els ensenyo, tot passejant entre els infants i les famílies, vaig cantant la Cançó dels colors. “Verd, verd, verd és el vestit que porto…” mentre vaig ensenyant el llibret de la granota, “Groc, groc, groc és el vestit que porto…” mentre vaig ensenyant el llibret del pollet, etc. És una intervenció molt personalitzada, infant a infant, i el més important és fer quadrar la cançó amb el llibret: acabar en el moment just, ni abans ni després.
Cançó: La canço dels colors.
Us deixo la versió d’en Mic, perquè en Mic em sembla un producte pels infants fantàstic però tingueu en compte que la cançó original diu “Roig, roig, roig…” i no “Vermell, vermell, vermell…”. Quan canteu, veureu que les dues síl·labes de vermell fan més difícil que encaixi música i lletra. Roig, en canvi, és una paraula d’una única síl·laba, com groc, blau, blanc, verd.
El pastís és tan amunt / Susanne Straßer. Barcelona: Joventut, 2015.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1792167~S171*cat
Aquest conte segueix la mateixa estructura de De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec: tots els animals col·laboren entre ells per arribar al pastís que hi ha a l’ampit de la finestra. Sempre juguem amb els sons que fa cada animal, amb diferents veus segons les dimensions del personatge (l’ós té una veu greu, mentre que el conill la té aguda, per exemple).
En aquest cas, faig servir un fanelògraf i una reproducció de la casa i dels animals més grans perquè siguin visibles per als menuts.
Tralalí, vamos a dormir! / Benjamin Chaud. Madrid: Kókinos, 2010.
Disponible a les biblioteques: http://aladi.diba.cat/record=b1612329~S171*cat
Vaig veure un vídeo de la Beatriz Sanjuán explicant aquest conte i em va semblar tan encertat que sempre segueixo el seu model. El que fa és utilitzar el llibre com si fós una gran orquestra i van construïnt una melodia amb les famílies a partir del text. Juga amb la repetició i l’addició (cada vegada tenim més personatges i més sons) fins arribar al clímax, amb l’àngel, que porta pau i calma abans d’anar a dormir.
Ritual de sortida
Titella pallasso que s’acomiada.
Cançó: Ai, adéu! (en els diferents idiomes que tenim representats a la sala: adeu, adiós, agur, Ar tufat, ar timlilit, etc.).
Libraries & The City 